Cada vegada que una companyia estrena un espectacle, el públic veu el resultat de mesos de feina. Veu els personatges, els gags, el vestuari, la música, les improvisacions… Però hi ha una part que gairebé mai es veu: el camí que ha portat fins allà.
Aquest estiu, Fadunito ha estrenat un nou espectacle itinerant de teatre de carrer. Un espectacle familiar, pensat per divertir, sorprendre i omplir els carrers de situacions absurdes. Però, més enllà dels personatges que el protagonitzen, aquesta nova producció amaga una història que ens fa especial il·lusió explicar. Perquè no només estrenem un espectacle; també estrenem una manera diferent de crear.
Quan una idea deixa de ser d’algú per convertir-se en de tothom
Durant més de vint anys, molts dels espectacles de Fadunito han nascut a partir d’una idea que, a poc a poc, anava prenent forma. Un procés que sovint començava amb els seus directors i que després s’obria a la resta de l’equip.
Aquesta vegada, però, vam voler capgirar aquest punt de partida.
La primera espurna va sorgir durant una trobada de creació a Avinyó. Ens vam reunir per imaginar personatges, provar idees i jugar sense saber gaire bé cap on acabaríem anant. Teníem una necessitat clara: volíem crear un nou espectacle itinerant que pogués créixer amb els actors i les actrius que habitualment formen part dels nostres muntatges de carrer.
Per primera vegada, no estàvem pensant tant en quin espectacle ens venia de gust fer a nosaltres. Estàvem pensant en les persones que el portarien al carrer.
I això, encara que pugui semblar un detall, representa un canvi molt important dins de Fadunito.
Uns jardiners molt poc convencionals
D’aquelles converses van aparèixer els protagonistes del nou espectacle: un grup de jardiners encarregats de cuidar la flora i la fauna del poble.
Sobre el paper podria semblar una feina ben normal. Però no ho és.
Els nostres jardiners tenen una manera molt particular d’entendre les solucions. Davant qualsevol problema, reaccionen amb la millor de les intencions… i amb les idees més esbojarrades possibles. Tot es resol des de l’humor, l’absurd i el joc.
No pretenen donar lliçons sobre medi ambient ni fer un discurs sobre com hauríem de cuidar els espais públics.
Simplement juguen.
I és precisament aquest joc el que acaba convertint qualsevol situació quotidiana en una petita aventura compartida amb el públic.
El riure també és un objectiu
Alguns dels nostres espectacles neixen amb la voluntat de parlar d’un tema concret. És el cas d’Off, que reflexiona sobre l’ús dels telèfons mòbils, o de +75, que posa el focus en les dificultats de mobilitat que moltes persones grans troben als carrers de les nostres ciutats. Aquest no.
I aquí el repte era un altre. Volíem recuperar aquella essència dels grans espectacles itinerants on l’únic objectiu és que la gent s’ho passi bé. Que petits i grans riguin junts. Que una plaça sencera acabi compartint una estona de joc sense preguntar-se gaire res més.
A vegades també és necessari això. No tots els espectacles han de canviar el món. Alguns simplement fan que el món sigui una mica més alegre durant una hora.
I això també té molt valor.
Un espectacle que encara està creixent
Quan es treballa al carrer, una estrena mai és el final del procés. És només el començament.
Els personatges encara s’estan coneixent entre ells. Descobreixen noves maneres de reaccionar. Alguns gags apareixen espontàniament. D’altres desapareixen perquè el carrer decideix que no funcionen.
És una manera de crear molt viva. Cada funció deixa alguna cosa per a la següent.
A més, aquest espectacle té una altra particularitat: avui hi ha diversos actors i actrius que poden interpretar els diferents personatges. Cadascun hi aporta la seva personalitat, el seu ritme i la seva manera d’improvisar.
Per això sabem que d’aquí a uns mesos el muntatge no serà exactament igual que avui. I ens encanta que sigui així.
Adaptar-se també forma part de crear
El procés de creació també ha estat diferent del que estàvem acostumats.
En altres ocasions concentràvem els assajos en llargues residències de treball. Aquesta vegada, la realitat era una altra. Havia calgut adaptar-se als horaris de tothom, organitzar proves de vestuari en diferents ciutats, aprofitar els dies que coincidíem i construir l’espectacle gairebé peça a peça.
Lluny de viure-ho com un inconvenient, ho hem entès com una oportunitat. Perquè Fadunito fa temps que va deixar de ser només les persones que la van fundar. Avui és un equip molt més ampli. I aquesta producció ho simbolitza millor que cap altra.
El Fadunito d’avui
Si haguéssim de resumir què representa aquest espectacle dins de la història de la companyia, probablement no parlaríem dels seus personatges.
Parlaríem de confiança. De compartir. De deixar espai perquè altres persones també facin créixer la companyia.
Els espectacles continuen tenint una direcció artística molt clara, però cada vegada hi ha més persones que hi deixen la seva empremta. I això és una bona notícia.
Perquè les companyies també evolucionen. I nosaltres teníem ganes que aquesta evolució també es notés a l’hora de crear.
Mirant cap al futur
Encara és aviat. L’espectacle tot just ha començat a caminar i sabem que canviarà molt durant els propers mesos. Els personatges acabaran de trobar la seva veu, els gags es consolidaran i el carrer, com sempre, acabarà fent la seva feina.
Però hi ha una cosa que ja sabem del cert. Aquesta producció ens ha recordat per què continuem creant després de més de vint anys. No és només perquè ens agradi inventar personatges o omplir places de gent. És perquè sempre apareix una idea nova. Perquè quan un de nosaltres comença a imaginar un espectacle, l’altre no li talla les ales. I perquè, gairebé sense adonar-nos-en, continuem tenint la mateixa curiositat que quan vam començar.
Aquest nou espectacle és fruit d’aquesta curiositat.
Per nosaltres.
Per les persones que formen part de Fadunito.
I, sobretot, per totes aquelles famílies que, algun dia, es trobaran uns jardiners ben peculiars passejant pels seus carrers i decidiran aturar-se una estona per riure amb nosaltres.
