Hi ha espectacles que funcionen. Hi ha espectacles que agraden. I després hi ha espectacles que et transformen com a companyia. Per a Fadunito, La Gran Família és exactament això: l’espectacle que ens va canviar la vida.
Aquest 2026 celebrem 20 anys d’una creació que va néixer gairebé com una intuïció i que ha acabat convertint-se en una icona del teatre de carrer amb xanques. Vint anys després, La Gran Família continua emocionant, sorprenent i fent somriure públics d’arreu del món.
El naixement d’una idea
La idea de La Gran Família va néixer el 2005, en un moment en què Fadunito tot just començava el seu camí. Veníem de fer espectacles amb xanques més vinculats a l’animació clàssica i el circ, amb aquella mirada més tècnica on el públic admira l’equilibri i l’alçada.
Però nosaltres volíem anar més enllà.
Ens preguntàvem: i si les xanques no fossin només una habilitat tècnica? I si es convertissin en escenari? En cos? En personatge?
Després de buscar molt vam començar a construir una nova manera d’entendre el teatre itinerant amb xanques. Les vam cobrir, les vam integrar al vestuari, hi vam afegir cames falses per generar una il·lusió completa. Volíem que l’alçada deixés de ser el centre i que el protagonisme fos teatral.
Més que caminar sobre xanques, volíem crear personatges gegants, creïbles i humans.
L’estrena que ho va canviar tot
La Gran Família va ser el segon espectacle de la companyia. El vam estrenar a FiraTàrrega el mateix any de la seva creació. I aquell moment va marcar un abans i un després.
Va ser el nostre primer espectacle itinerant de gran format i la resposta va ser immediata. Després de FiraTàrrega van arribar actuacions per tot l’Estat, el primer bolo internacional a Dublín, per Sant Patrick’s i, poc després, Holanda.
Entre 2006 i 2007 vam arribar a fer prop de 100 actuacions en un any.
La Gran Família va ser una autèntica catapulta. Encara avui, si algú pensa en Fadunito, moltes vegades el primer que li ve al cap són aquelles cames avançant entre el públic.
Una família universal
Per què funciona La Gran Família després de 20 anys?
Perquè parla d’alguna cosa que tothom entén: la família.
Uns fills entremaliats. Una mare que intenta posar ordre. Situacions quotidianes. Joc. Amor. Petits conflictes que acaben amb abraçades.
No hi ha moralina explícita. No hi ha discurs forçat. És joc pur. Però en aquest joc hi ha valors: estima, respecte, complicitat, comunitat. El públic s’hi veu reflectit, sigui quin sigui el seu origen o cultura.
I això ha fet que l’espectacle hagi viatjat per tot Espanya, gran part d’Europa i països com Tunísia, Rússia, la Xina o Mèxic.
Perquè una família és una família a qualsevol lloc del món.
Improvisació i sorpresa: l’ànima del carrer
Si hi ha un element clau en aquests 20 anys de La Gran Família és la improvisació.
El teatre de carrer és viu. Cada plaça, cada festival, cada itinerari és diferent. I això ens encanta. L’espectacle té una estructura clara, però la frescor del moment, la interacció amb el públic i les situacions inesperades el mantenen sempre viu.
Hem acabat en casaments improvisats a Romania. Ens han pujat sobre cotxes. Hem entrat en cases particulars on ens hem trobat persones grans que, tot i tenir mobilitat reduïda, s’han emocionat fins a les llàgrimes.
Aquestes situacions no es poden assajar. Només es poden viure.
I són les que fan que La Gran Família continuï sorprenent-nos també a nosaltres.
Evolucionar per perdurar
En 20 anys, l’espectacle ha canviat. S’han ajustat escenes, hi han passat molts membres de l’equip, hem après a jugar tots a la mateixa partida. Si al principi potser cadascú anava una mica pel seu compte, amb el temps hem entès millor el llenguatge del carrer i el treball col·lectiu.
La Gran Família també va ser, precisament, el primer espectacle en què vam necessitar ampliar equip. Va créixer amb nosaltres i nosaltres amb ell.
Hi ha artistes que fa més de deu anys que formen part del muntatge. I és un espectacle que fins i tot pot funcionar sense nosaltres a escena i segueix tenint el segell i la essència de Fadunito, cosa que diu molt del seu recorregut i maduresa.
Un espectacle que sempre torna
Durant anys dèiem: “Aquest serà l’últim any de La Gran Família”. Però vam deixar de dir-ho. Perquè sempre torna.
Hi va haver una època en què gairebé només fèiem aquest espectacle. I això també genera contradiccions: voler explorar altres creacions, altres llenguatges. Però amb el temps hem trobat l’equilibri.
Ara La Gran Família apareix en moments concrets, amb espai, amb ganes. I cada vegada que surt al carrer, la resposta segueix sent la mateixa que el primer dia.
El més sorprenent és que, 20 anys després, encara hi ha programadors que el descobreixen per primera vegada i el volen programar. Sense que nosaltres l’hàgim ofert activament.
Potser aquest és el millor indicador de la seva vigència.
L’espectacle que ens va fer créixer
Avui podem dir-ho clar: som on som, en part, gràcies a La Gran Família.
És l’espectacle icona de Fadunito. El que ens va obrir portes internacionals. El que ens va consolidar dins el teatre de carrer. El que ens va permetre créixer, arriscar i continuar creant.
I si ens pregunten com ens agradaria veure’l d’aquí a deu anys, la resposta és senzilla: que continuï viu. Que continuï sortint al carrer quan tingui sentit. Que continuï emocionant.
Perquè hi ha espectacles que passen. I n’hi ha que es converteixen en part de la teva història. La Gran Família no és només un espectacle de teatre de carrer amb xanques. A més, com a títol, no pot definir més el que significa per a la nostra companyia.
